Nigra sum? Reflexions antropològiques en torn de la Mare de Déu de Montserrat i la Santa Muntanya / Josefina Roma i Riu
Roma i Riu, Josefina


En: Quaderns-e de l'ICA, núm. 7 (2006) , p. 12 p

La muntanya de Montserrat mostra la seva singularitat en tots els àmbits, des de la geologia fins a les creences religioses tot passant per la narració mítica. Cada aspecte ha recorregut un llarg procés on la visió de diferents generacions s'ha anat acumulant, sincretitzant i interpretant el meravellós i el sagrat que es concentra en la muntanya. També hi ha anat dipositant les explicacions racionals i místiques i totes elles ens interpel·len a nosaltres i ens fan veure, més enllà de l'anècdota o la historiografia, una persistència de la recerca que fa la societat i l'individu per ascendir espiritualment. La muntanya, com a lloc sagrat, li proporciona aquest axis mundi. D'aquesta manera, les narracions sobre bandolers, dimonis antics, aparicions de la Mare de Déu, manifestacions de llums sagrades i fins d'altres suposats mons, es concentren i combinen, deixant al descobert el mateix afany pregonament humà de trascendència.

Recomposicions del protestantisme català: de la dictadura al tombant de segle / Maria del Mar Griera i Llonch
Griera i Llonch, Maria del Mar


En: Quaderns-e de l'ICA, núm. 7 (2006) , p. 21 p

Al llarg dels darrers trenta anys, el protestantisme català ha viscut un procés de metamorfosi accelerat. La promulgació de la Llei de Llibertat Religiosa (1967) suposa l'inici de la reconstrucció de les xarxes protestants a Catalunya i de les seves institucions després d'anys de clandestinitat. Es creen moltes noves esglésies i s'inicia una forta campanya pel reconeixement dels drets polítics i socials de la minoria protestant. L'ímpetu inicial, però, es veu afeblit per la davallada de fidels i el procés de secularització que viu Catalunya. Tanmateix, a partir de mitjans dels anys noranta, apareixen nous actors dins del protestantisme que provoquen una reconfiguració de l'escenari i li atorguen un nou potencial. L'article s'estructura en tres grans parts; la primera se centra en relatar la reconstrucció històrica del protestantisme català i els canvis que s'esdevingueren en la dècada dels vuitanta i principis dels noranta (punt 1-4); la segona analitza els canvis esdevinguts en el camp arran de les migracions internacionals (5); i, finalment, es conclou l'article amb una reflexió al voltant d'aquest nou escenari on se situa actualment el protestantisme català (6). L'article es basa en la bibliografia existent sobre la qüestió i el treball de camp realitzat en l'àmbit del centre de recerca ISOR (UAB) sobre les organitzacions religioses a Catalunya que comportà l'entrevista i visita a més de 100 esglésies protestants.

Quanta, quanta diversitat. Problemes pràctics en l'estudi de les comunitats religioses de Catalunya / Joan Gómez i Segalà
Gómez i Segalà, Joan


En: Quaderns-e de l'ICA, núm. 7 (2006) , p. 12 p

L'any 2000, la Generalitat de Catalunya encarregà un estudi sobre les minories religioses presents al país, amb la intenció de conèixer la seva implantació i els seus representants. Rere uns objectius molt pràctics, l'equip investigador trobà un seguit de dilemes al voltant de la mostra i dels indicadors que finalment desemboquen en un qüestionament del mateix concepte de religió. L'estudi ha posat al descobert que l'aplicació de qualsevol definició tancada de religió implica forçar la inclusió o exclusió d'entitats. Aquesta dificultat en delimitar clarament quines entitats són o no religioses prové dels excessius elements que formen part de la religió, si es vol tractar de forma unívoca. A més, la contínua transformació que sofreix el fenomen obliga a una constant reformulació dels límits. Si bé els principis de la metodologia de les ciències socials són prou clars, el treball de camp mostra una realitat que s'escapa de les categories sociològiques. En conseqüència, a partir d'exemples concrets de la recerca, els autors arriben a preguntar-se si no resulta abusiu parlar de la diversitat religiosa, perquè la diversitat és tan ampla que potser ens estem referint a més realitats que la religiosa.

25 anys després de l'article "Origens de la Institució de hereu a Catalunya / Ignasi Terradas Saborit
Terradas i Saborit, Ignasi


En: Quaderns-e de l'ICA, núm. 6 (2005) , p. 6 p
Número especial 25è aniversari de la revista Quaderns de l'ICA.